Haley Peters, “la pistolera de Fontajau”

Ningú diria veient-la a la pista que la Haley Peters fa només 24 anys va néixer a un petit poble de Nova Jersei de 21.000 habitants. Fa 3 anys acabava la carrera de Polítiques a la prestigiosa universitat de Duke. Allà tenia de companyes a l’equip de bàsquet a la Chelsey Gray i la Tricia Liston, només pensar-hi ens podem imaginar quin equipàs tenien.

La Haley acabats els estudis va decidir començar la seva carrera professional al bàsquet a Espanya, primer passant per l’Uni Ferrol i després al Conquero. Allà juntament amb la Rosó Buch i altres companyes va guanyar la Copa de la Reina i va fer un master a nivell personal coneixent de primera mà els problemes econòmics que viuen els equips femenins per subsistir. Això sí, a diferencia de les seves companyes americanes que varen optar per deixar de jugar fins que no cobressin, la Haley va optar per fer una vaga “a la japonesa” i continuar jugant reclamant amb actuacions estelars el sou que no cobrava. Èpics són aquells partits en que el Conquero jugava tots els partits amb cinc jugadores. Dubto que gaires americanes haguessin estat tan professionals.

Això segurament també explica el seu compromís amb l’Uni quan tot just aterrada a terres catalanes provinent dels Estats Units, l’endemà va posar-se el xandall i va pujar al bus per anar a la Seu a jugar la Lliga Catalana. Segur que amb feines va tenir temps d’aprendre el nom de les companyes, però era igual, va sortir a la pista amb les leganyes als ulls i va ser de les més destacades. Una altra hauria dit deixeu-me recuperar i dilluns comencem a treballar, però la Peters és d’una altra pasta.

haley

Segur que d’ofertes millors que la de l’Uni va rebre aquest estiu, però tenir aquí a la Rosó o les bones paraules que devia tenir la Chelsea Gray parlant de la seva experiencia a Girona varen fer que acceptés  l’oferta de’n Pere Puig i per sort nostra la podem gaudir cada setmana.

Sovint parlem dels jugadors utilitzant frases fetes com que es trenquen la cara per l’equip, volent dir que no s’amaguen mai i sempre donen la cara. Així és Haley Peters i no és un dir, per a mostra una imatge de la seva època universitaria que reflexa la seva personalitat. Després d’aquesta jugada li varen haver de posar 20 punts de sutura, però ella volia continuar jugant per ajudar l’equip.

haley2

Aquest estiu passat s’ha estrenat a la WNBA amb el San Antonio Stars on ja ha deixat mostres de la seva qualitat.  Sabent que venia de l’oest americà i veient les seves botes amb el taló metalitzat el primer dia que va trepitjar Fontajau amb aquelles bambes em va fer pensar en els esperons (las espuelas) dels pistolers de l’Oest. Potser no anava tant desencaminada perquè tot just entrar a la pista, va rebre la pilota, es va aixecar i renoi quina punteria … una darrera l’altra i anar sumant.

A banda del seu excel.lent tir que ens està donant tantes alegries, les seves entrades arran de la linea de fons són marca de la casa. També temuts són els seus bloqueigs, quan el defensor de la companya s’adona que s’ha d’anar a estampar contra la Haley segur que es rumia sortir per cames perquè allò no és un bloqueig és un xoc contra ciment armat … no s’encongeix mai.

Així doncs, per la seva excel.lent punteria, la seva lluita constant sota el cèrcol i les seves sabatilles amb “esperons” permeteu-me que li posi el sobrenom de “la pistolera de Fontajau” … 121 punts i 27 rebots en 7 partits de lliga n’avalen la concesió del títol.

Deja un comentario