Rosó Buch, “El correcaminos beep beep”

Diuen que les persones som com bombetes amb cames que anem per la vida transmetent energia: algunes persones van foses, la majoria tenen altibaixos i d’altres emeten energia a 30.000 watts. Sense cap mena de dubte, la Rosó Buch és un clar exemple del darrer grup perquè sempre trasmet alegria i bon rotllo per allà on va.roso-buch

La Rosó va néixer a Mataró fa 24 anys, on va començar a jugar a bàsquet juntament amb la Mariona Ortiz amb qui es va proclamar campiona d’Europa als europeus sub-18 de bàsquet. Amb 19 anys va fer les maletes per anar cap a Càceres per jugar a LF2. D’allà cap a Bembibre on va debutar a LF i s’hi va estar 3 anys, per marxar l’any passat cap a Huelva per jugar al Conquero.

El canvi a  Conquero havia de ser molt engrescador perquè hi havia una gran plantilla (Pina, Asurmendi, Peters, Pascua, …) i de fet així es va confirmar perquè l’equip va guanyar la Copa de la Reina, però degut als problemes econòmics l’aventura no va acabar gens bé. Les jugadores van anar abandonant l’equip acollint-se a les seves clàusules de llibertat durant la temporada, a excepció d’algunes com la Rosó i la Haley que varen aguantar fins a l’últim moment. Passaran a la història els partits que disputaven al darrer tram de la temporada amb només 5-6 jugadores tot el partit i arrivant a semifinals on varen fer patir a l’Uni. ros3

Les seves companyes del Conquero s’anaven incorporant a d’altres equips, però ella va esperar i la paciencia va tenir premi. Després d’aquell mal tràngol, va arrivar la trucada de l’Uni. Venir a l’Uni significava poder tornar a casa, aprop de la familia, a qui pot dedicar els triples que va clavant a Fontajau i jugar en un equip de primer nivell, malgrat que en aquell moment encara no sabia quines companyes ni entrenador tindria ni tampoc si finalment l’equip jugaria a Europa, però aquesta vegada l’aposta va sortir rodona. El perfil de la Rosó encaixa a les mil meravelles amb la filosofia de l’Èric Surís de jugar ràpid i fer un joc vistós,

A la Rosó no li falten recursos, si s’ha de córrer cap problema a tirar milles. però si s’ha de jugar en estàtic són marca de la casa els seus canvis de ritme des de mig camp, trencant la cintura a l’adversaria, que es queda plantada a veient com es fa un passadís fins arrivar a la cuina per acabar fent els dos punts o donant una assistencia a una companya.

ros2

A més, pel seu caracter és d’aquelles jugadores que tot entrenador voldria tenir a la seva plantilla perquè fa equip. Ningú diria que s’ha incorporat aquesta any a l’Uni perquè sembla que hi porti mitja vida a Girona. Probablement molta part del mèrit que les noves incorporacions s’hagin adaptat tant ràpid i s’hagi fet una pinya és seu perquè està fent de perfecta amfitriona per terres gironines.

Per la seva rapidesa de cames, els seus canvis de ritme i la seva simpatia que sovint em recorda uns dibuixos animats li dóno el sobrenom del “Correcaminos Beep Beep”.

Tant de bo que la Rosó continui il.luminant la pista de Fontajau amb la seva alegria i puguem gaudir molts anys de les seves corredisses perquè és una luxe per la graderia poder-ne gaudir.

Deja un comentario