Kristina Alminaite, “l’Anxaneta”

La Kristina Alminaite va néixer a Kaunas (Lituania) fa 25 anys. Quan parlem de Kaunas instintivament ho associem a bàsquet, tant per l’equip del Zalgiris com perquè és el lloc on  varen néixer jugadors il.lustres com Sabonis, Chomicius, Marciulionis o Jasikevicius. Per tant, que l’Alminaite amb 205 centímetres acabés jugant a bàsquet estava gairebé cantat.

Foto: El punt avui

Amb només 18 anys va debutar a la lliga lituana on si va estar fins arrivar a l’Uni aquest estiu. Per tant l’equip gironí és la seva primera experiencia a l’estranger, però ja sabia on venia perquè la Vita Kuktiene li’n va fer cinc cèntims abans de signar. En els 7 anys jugant a Lituania, va passar per 6 equips diferents, guanyant quatre lligues i tres copes, que li varen permetre jugar l’Eurolliga i l’Eurocup. Per tant en aquest sentit, està acostumada al ritme de partits que tot just comencem a encetar i no li ha de venir de nou. És una habitual de la selecció de Lituaniai el títol més rellevant del seu palmarés és l’or de l’Europeu del 2008 aconseguit en la categoria U18.

Amb l’Uni aquest any està jugant una mitja de 16 minuts per partit, havent fet 42 punts, 43 rebots i 8 taps. La veritat és que no té mal percentatge de tir de dos, però el que és cert és que tira molt poc, però ho compensa assistencies à les companyes com les 7 que ha donat. Aquesta estadística de les assistencies sorprèn en una pívot i més sent la més alta amb diferencia, el que s’esperaria és que s’aprofités d’aquesta avantatge i pilota que rep pilota que tira, però opta per donar-li a la del costat perdent aquest avantatge.

Pel que fa al tema de les faltes personals, n’ha rebut tantes com n’ha fet, però en aquests darrers partits (Castors i Gernika) els àrbitres l’estan treient de polleguera. Li estan pitant qualsevol contacte o baixada ingenua de braços, mentre a ella li estant donant inclús al carnet d’dentitat i no piten res. Aquesta injusticia, a banda de fer emprenyar a Fontajau, té la seva part positiva i és que a l’Alminaite en aquests partits ens l’estant curtint i s’està adonant com les reparteixen per allà sota.

almi2Foto: Xavier Marquès

Així que malgrat aquesta cara bona persona que té, que no pot amb ella, la Kris té caracter i s’emprenya com tothom. En els partits anteriors, mai l’havia vista indignar-se, però en aquests partits l’he vist renegar i aquesta és l’actitud. Només li falta mala llet, agafar la pilota amb convicció i manar sota la cistella que 205 centímetres només els té ella, té les de guanyar, però només depèn d’ella … s’ho ha de creure. No pot ser que esperi a que la pilota li vingui, a d’anar a buscar-la i marcar el territori perquè per allà dalt no té competència.

Si puguessim fer un híbrid entre la “Gladiator” Silva i “l’Anxaneta Alminaite” ni l’Avenida tindria  pressupost per fitxar-la, però com que no és possible haurem de treballar en altres opcions més factibles com buscar-li les pesigolles perquè tregui el seu caracter i es faci la mestressa de la zona perquè veient-la ningú hauria de gosar entrar-hi.

La Kristina té marge de millora, però sóc optimista perquè crec que voluntat no li falta i si l’equip tècnic aconsegueix que surti mossegant i s’ho cregui, ens donarà moltes alegries.

almi3Foto: Xavier Marquès

Avui m’aprofito del sobrenom simpàtic que li varen posar les seves companyes d’equip quan varen fer el vídeo de suport pels Marrecs de Salt i la varen anomenar “l’Anxaneta”. Molt ben trobat perquè li escau perfectament per l’alçada i per la cara de bona nena que té, ara si en lloc de fer l’aleta palmeja sota cistella que no es preocupi que li perdonarem.

Deja un comentario