Ainhoa López, “la Messi de l’Uni”

L’Ainhoa va néixer a Barcelona fa 19 anys i va començar a jugar a bàsquet a l’equip premini del Grup Barna quan en tenia només 6 i no aixecava dos pams de terra. Al Grup Barna s’hi va estar tres anys per passar al SESE, on només hi va jugar un any per anar al següent al Sant Adrià.

ain3Foto: Sant Adrià

A Sant Adrià, va arrivar com a mini i va marxar vuit anys després jugant la final de la fase d’ascens a LF que va perdre contra l’Araski amb qui recentment s’ha enfrontat. Després de l’estiu es va incorporar a l’Uni amb la il.lusió d’estrenar-se a la LF i jugar a Europa, somnis que ja pot dir que ha assolit amb èxit, ara només falta farcir-ho amb títols i de ben segur més tard o més d’hora arrivaran.

Amb 16 anys va ser convocada per primera vegada amb la selecció espanyola i al seu palmarès ja hi destaca el subcampionat del Món U17 i els campionats d’Europa U18 i U20 sent una peça important.

ain4Foto: Federació Espanyola

Malgrat que les coses li han anat molt ràpid, gairebé sense temps a païr-ho, l’Ainhoa té el cap molt ben amoblat. Bona part del mèrit és dels seus progenitors, Manuel López (ex-jugador de bàsquet del Santiago Apostol) i Loly Rodríguez (ex-jugadora de futbol del Barça) que li han transmès que els reptes s’assoleixen amb treball, esforç i sacrifici. L’Ainhoa n’és conscient i humil com és, sempre que pot els hi agraeix públicament aquest recolzament i bons consells que sempre li han donat.

L’Ainhoa treu lectures positives de tot i per exemple explica que quan feia poc que havia arrivat a Sant Adrià, al desembre del 2009 durant un entrenament un company li va posar el dit a l’ull i li va lesionar la retina. Malgrat que finalment no va passar res, els metges li varen dir que per poc no s’havia quedat cega. Això li va fer veure lo afortunada que era i des de llavors va decidir que no deixaria de somriure a la vida.

Jugar a l’Uni té molts alicients, però alhora també té alguns handicaps: jugar minuts és complicat quan hi ha tanta competencia de qualitat a la seva posició i si vens de jugar-ho tot s’ha de saber païr, però l’Ainhoa és conscient i lluny de desanimar-se, això l’empeny a continuar treballant amb la mateixa i.lusió o més. L’important és créixer i continuar aprenent perquè aquest any està fent un master a Girona.

escoltar
Foto: Xavier Marquès

Sempre aprofita al màxim les oportunitats que li dóna l’entrenador. Siguin els minuts que siguin sempre li dóna temps a deixar jugades amb la seva marca personal que ens deixen amb la boca oberta. Ahir mateix a les Açores, va clavar un triple i va fer alguna jugada deixant plantades a les rivals que encara veig a la Rosó quan l’aplaudia des del mig del camp perquè s’havia quedat amb el personal.

Ho fa fàcil quan no ho és gens, em recorda al Messi,  com ell, a vegades la mires i sembla despistada com si estigués absent i corre com de puntetes sense fer fressa, però renoi és la més espabilada de la classe.

Així doncs, per la màgia que desprenen les seves jugades i perquè arrivarà molt lluny, sino temps al temps, encara que espero que ens acompanyi una bona temporada i ens fem un tip de veure les seves filigranes, li dono el sobrenom de “la Messi de l’Uni” … que bueno que viniste !!!

Deja un comentario