Èric Surís i CIA, “Men in blue”

Tots estem d’acord que l’equip d’aquest any té molt talent i jugadores de molta qualitat, però si l’entrenador hagués optat per un altre estil de joc a la graderia estaríem badallant i hi haurien quatre gats. Per tant molta part de culpa, per no dir tota, que l’equip jugui un bàsquet ràpid, alegre, sense especular i que ens facin mal les mans d’aplaudir veient-les jugar és del míster gironí, Èric Surís (34). L’Èric sense fer fressa s’ha guanyat el respecte dels qui no el coneixíem de la seva feina al Club Bàsquet Salt i al GEiEG.

surisFoto: Xavier Marquès

La seva filosofia es basa en el treball i l’esforç per fer una bona feina en defensa que permeti córrer i fer un joc vistós en atac. Mantenir la tensió tot el partit és un dels reptes a assolir. No es cansa de repetir que els títols no es regalen sense treballar i que només amb desitjos no es va en lloc. Per tant tranquils que com alguna es despisti la farà baixar dels núvols ràpid, però no sembla que hagi de ser el cas.

Amb el partit d’avui davant Promete ha quedar clar que les decisions de les banquetes sovint són determinants, ordenant posar-se en zona l’ha encertat de ple perquè si no arriva a ser per aquesta decisió avui probablement l’Uni no aniria a dormir invicte.

Respecte a la gestió de la banqueta, està fent un excel.lent treball amb les rotacions, conscient que com no dosifiqui l’equip, tenint un calendari tant carregat acabaran foses i l’important no és com comencen les coses sino com acaben.

A més, ha quedat palès que té molta mà esquerra amb els joves com va demostrar al primer partit de Fontajau quan va fer debutar a les noies de la cantera davant l’afició a la primera oportunitat que va tenir. No li tremola la mà treient a les joves Oma o López sigui quin sigui l’adversari, conscient que de la seva mà pot venir la reacció com va passar contra el Gernika amb l’Helena.

L’equip tècnic de l’Uni que acompanya a l’Èric Surís és molt jove i probablement també és part de la clau de l’èxit perquè la gana que tenen les jugadores per fer-ho bé també la tenen ells. Tots s’estrenen a la categoria màxima i per ells també a de ser un repte i una satisfacció personal formar part d’aquest engrescador projecte.

mn-inFoto: Xavier Marquès

Marc Serra (26 anys) és un dels entrenadors ajudants i ha treballat amb l’Èric Surís al Salt durant tres temporades i al GEiEG. L’any passat en Marc dirigia el GEiEG B, a 1a catalana. A l’Uni s’encarrega de la preparació de partits i scouting del rival. A Fontajau estem acostumats a veure’l donant les darreres instruccions a les jugadores mentre esperen per entrar a la pista i fer efectiu el canvi.

equip

Foto: Xavier Marquès

Bernat Vivolas (23 anys) és l’altre ajudant d’Èric Surís. Malgrat la seva joventut va estar sis temporades en el primer equip del Salt. A l’Uni s’encarrega de la feina d’anàlisi de l’equip utilitzant un programa que ha creat ell mateix per analitzar el joc de l’equip. Espero que el tingui patentat perquè a la vista dels resultats qualsevol dia li fan una oferta i se l’emporten a Silicon Valley.

bernat

Foto: Xavier Marquès

Finalment, Andreu Comas (30 anys) és el preparador físic a qui veiem a la pista de Fontajau supervisant les rodes d’escalfament. L’Andreu havia estat al CEB Marc Gasol i al Farners. La seva presencia al mig de la pista abans dels partits xocant la mà amb cadascuna de les jugadores és un ritual, és una de les imatges que em va semblar curiosa des del primer partit perquè em va donar sensació d’equip, acostumada a veure altres rodes de tir en que els jugadors van al seu aire com si fos una paxanga o un partit de costellada.

andreu

Foto: Xavier Marquès

La directiva va apostar per confiar en un equip jove per portar l’equip aquest any i se’ls ha de felicitar perquè està sent tot un encert. Si al dream team tenien al Guardiola, aquí no ens estem de res i també tenim al Surís i al seus inseparables ajudants, els nostres “Men in blue”.

Per cert que després d’unes quants jornades ja he ressolt un misteri, al principi no entenia perquè anaven tant ben vestits i no anaven amb texans i samarreta com seria lo normal, però ara ja ho entenc … ells sí sabien que cada cap de setmana els partits serien una festa i s’ha d’anar ben mudat.

Enhorabona a tot l’equip tècnic per la feina feta, a continuar treballant amb les mateixes ganes i il.lusió que ho esteu fent molt bé.

Deja un comentario