Anna Caula, amb ella va començar tot … o gairebé

Quan penso en les persones vinculades a l’Uni sempre em ve al cap el nom de l’Anna Caula. No la conec personalment, però en les visites dominicals a Fontajau la reconec de lluny, en un discret segon pla. A excepció del partit contra les Castors que va estar fent de taula al peu del canó per no perdre els bons costums.

caulaFoto: Seleccions.cat

De la mateixa manera que es diu a vegades que hi ha persones que són el fill que un voldria tenir per tal com és, en el cas de l’Anna crec que és l’entrenador que tot nen o nena hauria de tenir a l’inici de la seva formació esportiva perquè a banda, de formar-te com a jugador també ho fa com a persona inculcant valors que no oblidaràs a la teva vida, com li va agraïr l’enyorada capitana Anna Carbó al seu comiat. Entrenadors n’hi ha molts, però que realment marquin als jugadors al llarg de la seva vida no n’hi tants i l’Anna és un molt bon exemple.

Va ser l’entrenadora del primer equip del 2008 al 2014, assolint l’ascens a la Lliga Femenina, dos segons llocs en la màxima competició estatal, dues participacions a la Copa de la Reina, dues participacions en els playoffs i una final de la Supercopa. A banda de l’Uni, l’Anna també va dirigir la selecció espanyola U20F des del 2012 al 2014 i al seu palmarès hi té dos ors i una plata als campionats d’Europa.

caula3Foto: Mundo Deportivo

Mirat amb perspectiva, l’Anna va treure petroli amb els recursos que tenia i va haver de renunciar en el seu moment, això sí amb molt bon criteri i dos dits de front per part de tots, a jugar a Europa perquè potser d’haver-ho fet hauria estat l’inici de la fi.

Per això quan avui veu l’equip a dalt de la classificació de la LF invicte, jugant a Europa i veient com l’afició de Fontajau va creixent dia a dia estic convençuda que és una de les persones més felices sobre la capa de la terra. Gràcies al seu esforç i d’altra gent del seu voltant que durant tants anys han fet tanta bona feina pràcticament en la intimitat, han aconseguit que aquell projecte que gairebé era familiar ara tingui la seva recompensa: l’UNI s’ha fet gran i això no para … amb seny, però no para.

caula2Foto: Xavier Marquès

Per tant, ara que tot va de cara, és hora d’agraïr la feina feta llavors, als qui ara estan en un segon pla o als despatxos. Aquella va ser la llavor i avui n’estem recollint tots els fruits a aquella bona gestió, permetent-nos gaudir de bon bàsquet i havent-li perdut el respecte al gran rival perquè ja no li tenim por … que ens hem fet grans.

Deja un comentario