Demà toca “fer pinya” contra l’União

Demà a Fontajau toca fi de festa de la primera fase de l’Eurocup en el que l’Uni és líder destacat del seu grup. La moral hauria d’estar pels núvols mirant la classificació, però sospito que potser estem una mica “tocats” pel joc dels darrers partits.

Vàrem començar amb moltes expectatives pel bon joc en atac, però després de l’aturada per seleccions, que a priori hauria d’haver estat positiva, potser per la ‘pressió’ que venia l’Avenida a la tornada ha estat totalment al contrari. Les forces des de llavors han anat minvant i de retruc evidentment la fluïdessa de les idees i el joc en atac. Això ha derivat en dues derrotes i les victòries aconseguides s’han aconseguit amb més penes que alegria. Aquesta és la lectura que en faig a aquestes alçades de la temporada, però tranquils que  tinc doble personalitat i aquesta és la visió pesimista la del got mig buit.

Quina és la lectura optimista del got mig ple? Doncs que l’Uni afortunadament continua tenint les jugadores que conformen el millor atac de la LF. Aquestes jugadores no s’han oblidat de jugar ni de córrer malgrat que les darreres jornades no sapiguem on estan aquells contratacs ni aquelles assistencies espectaculars que havíem vist no fa tant.

uniaoFoto: FIBA

El ritme frenètic de doble partit per setmana crec que ha fet que hores d’ara comencin a estar en “reserva”. Prou han fet en aguantar fins Nadal assolint tots els reptes marcats a inici de temporada per acabar l’any. Si jo que no jugo tinc la sensació que veig partits dia si, dia no … elles amb viatges inclossos han d’estar foses. Sí, són professionals, però són humanes i tampoc estan tan acostumades a combinar dues competicions. Hi ha jugadores que és la primera vegada que estan visquent aquesta exigencia i està passant factura.

Ara ve Nadal i a banda de matar el gall com diu el vers, podran descansar, aparcar els viatges i omplir el dipòsit novament. De ben segur que quan comenci l’any veurem els somriures novament a la pista i les idees tornaran a fluïr.

equipFoto: Xavier Marquès

Aquesta setmana tant de bo m’equivoqui, però dubto que hi hagi una millora espectacular del joc i es trenqui la dinàmica perquè no hi haurà hagut temps material per recuperar-se, sobretot de la derrota a la Seu perquè es va topar contra la mateixa pedra i això fa encara més mal et diguis Ibekwe, Peters o Perico de los Palotes.

La veritat del partit de dissabte la imatge que em va quedar gravada va ser veure al final del partit a la Spanou al terra de la zona contraria després del clatellot que li havien donat. Va ser una metàfora de com devia acabar l’equip. Ara toca aixecar-se i recuperar els ànims que aquest equip té nivell per fer-ho. Només s’han perdut dos partits, no passa res que encara no som en lloc. Per tant, ara toca més que mai fer costat i animar a les jugadores que ara ho necessiten perquè per elles aquesta situació també es nova i a de ser frustrant voler i no poder.

Sigui com sigui, per encarar de la millor manera l’inici del 2017, s’ha de fer un darrer esforç i aconseguir les dues victòries en els dos partits que resten del 2016 per tenir un millor creuament a la ronda de 16 a l’Eurocup i assegurar ser caps de sèrie de la Copa que molt malament hauria d’anar el tema, però encara no està garantit al 100%

Per tant objectiu de demà encara que les coses continuin sense sortir que l’equip no baixi els braços i continui lluitant amb l’ajuda de la graderia que si fa falta es quedarà afònica animant i fent-li mal les mans d’aplaudir. Tard o d’hora el bon joc tornarà perquè a tossuts no guanya ningú, només cal tenir paciencia.

burro-ruc-catala

SOM-HI UNI !!!

Deja un comentario