Jornada 9: Campus Promete 72 – UNI 82

El partit començava amb atacs ràpids per les dues bandes amb un alt nivell d’efectivitat, però l’Uni començava tenint dificultats per fer un bon balanç defensiu on les jugadores del Promete arribaven sense problemes sota cistella. Per trencar el partit, Surís feia entrar a la Rosó que amb un parell d’entrades fins a la cuina posava les coses al seu lloc. Ify Ibekwe omnipresent al primer quart feia 14 punts i un bon grapat de rebots, semblava que el partit estava sota control.

logo1Foto: Carles Bou

De sobte ens hem trobat amb un segon quart per oblidar de les gironines, on les de la Rioja poc a poc s’han anat fent amb el partit fins a anar-se’n de 12 punts a la mitja part, després d’un darrer triple molt llunyà als darrers segons. L’Uni ha desconectat del partit amb pèrdues de pilota innocents i perdent la possessió en atac sense adonar-se’n. Símptomes clars que les noies de Surís estaven molt lluny de Logronyo en aquells moments. L’Uni no s’havia vist en tota la temporada anant per sota a la mitja part i era una incògnita saber si podrien refer-se.

zonaFoto: Canal Feb

Al tercer quart les gironines continuaven amb el desencert d’entrada, però les noies d’Andreu Bou que les tenien entre les cordes no han sabut rematar-les malgrat que s’han arrivat a posar 17 punts per davant. Èric Surís ha ordenat una zona i ha estat la clau del partit. Les gironines s’han posat a treballar des de la defensa i la zona se’ls hi ha indigestat a les riojanes. L’Uni recuperava pilotes, però en atac tampoc estava còmode, però la Haley tirant de recursos forçava situacions que li permetien tirar tirs lliures per anar escurçant les distancies. L’Uni acabava el tercer quart a 7 punts del Promete.

logo2Foto: Carles Bou

El darrer quart començava bé per l’Uni que en dos minuts amb un triple de Ibekwe es posava un punt per davant i començava de nou el partit. Les riojanes fallaven situacions clares sota cistella i l’Uni anava recuperant la confiança perduda mentre mantenia la zona asfixiant que el Promete no sabia com encarar.

logo3Foto: Carles Bou

Les més destacades del partit pel que fa a l’anotació Ibekwe amb 31 punts, Peters amb 13 i Leo amb 10. Alminaite amb 10 rebots ha liderat aquest aspecte. Ara bé, quan una zona funciona és evident que és perquè tot l’engranatge ha anat com una seda, així que bona feina de tot l’equip que després d’un quart per oblidar ha revifat de les cendres i ha demostrat quan les coses van mal dades aquest equip també sap patir i no baixa els braços.

En dies com avui t’adones de lo important que són les decisions de l’equip tècnic perquè haver canviat la defensa ha donat l’opció de guanyar el partit, tenir una bona efectivitat en els tirs lliures ha permès escurçar les distancies i tenir fe perquè les coses s’han posat molt complicades, però en cap moment s’ha donat el partit per perdut.

Arriva l’aturada per seleccions i vist el segon quart de l’Uni arriva en el millor moment possible perquè necessiten recuperar forces després de 7 partits en 22 dies. Així que a descansar ni que siguin quatre dies que a la tornada arriva l’Avenida i s’ha d’estar a tope.

Bona feina  i treballada victòria !!!

Campus Promete, a posar-se les piles

Demà l’Uni juga a Logronyo contra el Campus Promete entrenat pel barceloní Andreu Bou que juntament amb Èric Surís és dels entrenadors més joves de la categoria, per tant duel de joves entrenadors catalans a les banquetes.

promete

L’equip de la Rioja és vuitè a la classificació amb 3 victòries i 5 derrotes, però amb l’atenuant que ja ha jugat contra dos dels tres ossos de la LF, el Gernika i l’Avenida … demà juga contra el tercer. Davant tots dos equips les de Logronyo varen fer un molt bon partit i les contràries varen haver de suar de valent per emportar-se la victoria, per tant no val relaxar-se.

Aquest any han renovat considerablement l’equip i han optat per fer una plantilla més curta, però alhora més experimentada. La columna vertebral de l’equip és totalment nova i són bàsicament tres jugadores: Nicole Romeo, Laura Herrera i Robin Parks que juguen 30 minuts per partit. L’escolta australiana Romeo, provinent del Cadí la Seu suma ja 113 punts i 32 rebots, però també s’ha de dir que ha perdut 33 pilotes. La pívot canaria Laura Herrera s’ha incorporat del Bembibre i ja suma 51 rebots i 54 punts, una puntuació pot ser fluixa, però que compensa amb 16 assistències que ha donat a les seves companyes i que sent pívot sorprenen. Finalment l’americana Robin Parks amb 77 punts, 29 rebots i 14 assistencies que aquest any ha vingut d’Hongria.

Completen l’equip titular l’americana Faye Knight que està aportant 68 punts i 41 rebots i com a directora d’orquestra tenen la Juana Molina que després d’una llarga lesió la temporada passada ha tornat a gran nivell i està considerada un dels grans talents del bàsquet estatal.

L’anglesa Stewart, la croata Begic, la canterana Paula Estebas i Maria España són la resta de jugadores que entren a les rotacions de l’equip titular amb menys minuts, però fent una bona feina.

Si Andreu Bou convoca la pívot Umo Diallo com ha fet a alguns partits, demà sobre la pista a Logronyo coincidiran tres de les campiones d’Europa U-20 d’aquest estiu a Portugal: Umo Diallo, l’Ainhoa López i l’Helena Oma. A més, les dues primeres varen coincidir l’any passat a Sant Adrià.

El partit de demà a les 19:00 promet ser  interessant contra un equip que juga amb intensitat, amb ràpides transicions i un bon treball defensiu. A l’Uni se li gira feina per mantenir-se invicte abans de l’aturada per seleccions, però de fer-ho rebria d’aquí quinze dies a l’Avenida com a líder marcant el territori a les salmantines.

L’UNI Girona, “El dream team”

Si ara ajunto tots els sobrenoms de les jugadores de l’Uni amb que les he estat “batejant” aquests dies, no sé si us adoneu, que el resultat que surt és que l’Uni té un equip d’alçada de dibuixos animats, jove, lluitador, amb bona punteria que corre que se les pela i fan màgia a la pista liderat per una gran directora d’orquestra. Consti que no estava preparat i és el que ha sortit ajuntant-los tot, però crec que s’ajusta força a la realitat … massa malament no ho he degut fer.

equipFoto: Xavier Marquès

Així doncs, aquest equip si continua treballant com ho està fent fins ara perquè sense esforç no s’aconsegueix res, té tots els ingredients per convertir-nos els somnis en realitat, per això es mereix que li posem el sobrenom de “Dream Team”:

Haley Peters, “La pistolera de l’Uni”

Ify Ibekwe, “El retorn de la Supergirl”

Artemis Spanou, “La Colosa de Rodes”

Noemí Jordana, “La directora d’orquestra”

Leo Rodríguez, “Magic Leo”

Rosó Buch, “El correcaminos beep beep”

Sofia Silva, “Gladiator”

Kristina Alminaite, “L’anxaneta”

Ainhoa López, “La Messi de l’Uni”

Helena Oma, “La Campanilla”

Helena Oma, “la Campanilla”

L’Helena Oma va néixer a Terrassa fa 20 anys. A Terrassa va jugar des de mini al Club Joventut Esportiva Terrassa fins a la categoria de cadet. Llavors  va anar a jugar al  Bàsquet Almeda on ha estat durant tres anys fins a incorporar-se aquest estiu a l’Uni. A la darrera temporada va fer una mitjana de 13 punts, 9 rebots, 4 recuperacions i 2 assistències per partit tota una declaració d’intencions.

El seu físic li permet jugar a diverses posicions i és molt polivalent, tant pot pujar la pilota, com jugar d’escolta o d’aler.

oma3Foto: Xavier Marquès

L’Helena ha estat convocada en diverses ocasions per les categories inferiors de la selecció espanyola i aquest estiu va quedar campiona d’Europa U-20. Una temporada rodona que va acabar amb la trucada de l’Uni per incorporar-se al nou projecte.

Amb l’Ainhoa López són les jugadores més joves de l’equip i debuten aquesta any a LF. Per la seva edat són una aposta de futur, malgrat que veient-les jugar és evident que ja són tota una realitat.

oma4

Si mirem la trajectoria de les jugadores, probablement la que menys experiencia tingui sigui l’Helena a qui podríem considerar la “rookie” de l’equip, però sincerament després de veure-la en acció contra el potent Gernika liderant amb una molt bona actuació la reacció de l’equip quan estava totalment encallat, sembla que porti molts anys jugant a la LF.

L’Helena ha entrat en les rotacions en tots els partits excepte un i està jugant una mitjana de 10 minuts. Té un bon percentatge de tir, malgrat que no en fa massa ostentació i opta més per fer entrades fins a sota cistella o donar una assistencia a qualsevol companya. A nivell rebotejador també està aportant considerablement i està sent una bona ajuda per les pívots.

La veritat és que no l’havia vist jugar mai fins aquest any i està sent una grata sorpresa, m’està agradant molt. Aquestes joves tenen molt talent, una soltura que semblen veteranes i el més important una il.lusió enorme, moltes ganes de treballar i fer-ho bé … així que l’èxit està garantit.

oma1Foto: lok@sxelbaloncestofemenino

Diuen que la Campanilla és una fada que arregla olles i teteres, en el cas de l’Helena ja ha demostrat que és capaç d’arreglar embussos de l’equip com el dia del Gernika. A més, no us havíeu fixat que a banda de la “màgia” també comparteix recollit del cabell? Per tot plegat li poso el sobrenom de “Campanilla” i estic segura que a final de temporada  haurà donat la campanada perquè haurà estat una peça important de l’equip.

oma5

Foto: Disney

La otra liga de baloncesto