Ainhoa López, “la Messi de l’Uni”

L’Ainhoa va néixer a Barcelona fa 19 anys i va començar a jugar a bàsquet a l’equip premini del Grup Barna quan en tenia només 6 i no aixecava dos pams de terra. Al Grup Barna s’hi va estar tres anys per passar al SESE, on només hi va jugar un any per anar al següent al Sant Adrià.

ain3Foto: Sant Adrià

A Sant Adrià, va arrivar com a mini i va marxar vuit anys després jugant la final de la fase d’ascens a LF que va perdre contra l’Araski amb qui recentment s’ha enfrontat. Després de l’estiu es va incorporar a l’Uni amb la il.lusió d’estrenar-se a la LF i jugar a Europa, somnis que ja pot dir que ha assolit amb èxit, ara només falta farcir-ho amb títols i de ben segur més tard o més d’hora arrivaran.

Amb 16 anys va ser convocada per primera vegada amb la selecció espanyola i al seu palmarès ja hi destaca el subcampionat del Món U17 i els campionats d’Europa U18 i U20 sent una peça important.

ain4Foto: Federació Espanyola

Malgrat que les coses li han anat molt ràpid, gairebé sense temps a païr-ho, l’Ainhoa té el cap molt ben amoblat. Bona part del mèrit és dels seus progenitors, Manuel López (ex-jugador de bàsquet del Santiago Apostol) i Loly Rodríguez (ex-jugadora de futbol del Barça) que li han transmès que els reptes s’assoleixen amb treball, esforç i sacrifici. L’Ainhoa n’és conscient i humil com és, sempre que pot els hi agraeix públicament aquest recolzament i bons consells que sempre li han donat.

L’Ainhoa treu lectures positives de tot i per exemple explica que quan feia poc que havia arrivat a Sant Adrià, al desembre del 2009 durant un entrenament un company li va posar el dit a l’ull i li va lesionar la retina. Malgrat que finalment no va passar res, els metges li varen dir que per poc no s’havia quedat cega. Això li va fer veure lo afortunada que era i des de llavors va decidir que no deixaria de somriure a la vida.

Jugar a l’Uni té molts alicients, però alhora també té alguns handicaps: jugar minuts és complicat quan hi ha tanta competencia de qualitat a la seva posició i si vens de jugar-ho tot s’ha de saber païr, però l’Ainhoa és conscient i lluny de desanimar-se, això l’empeny a continuar treballant amb la mateixa i.lusió o més. L’important és créixer i continuar aprenent perquè aquest any està fent un master a Girona.

escoltar
Foto: Xavier Marquès

Sempre aprofita al màxim les oportunitats que li dóna l’entrenador. Siguin els minuts que siguin sempre li dóna temps a deixar jugades amb la seva marca personal que ens deixen amb la boca oberta. Ahir mateix a les Açores, va clavar un triple i va fer alguna jugada deixant plantades a les rivals que encara veig a la Rosó quan l’aplaudia des del mig del camp perquè s’havia quedat amb el personal.

Ho fa fàcil quan no ho és gens, em recorda al Messi,  com ell, a vegades la mires i sembla despistada com si estigués absent i corre com de puntetes sense fer fressa, però renoi és la més espabilada de la classe.

Així doncs, per la màgia que desprenen les seves jugades i perquè arrivarà molt lluny, sino temps al temps, encara que espero que ens acompanyi una bona temporada i ens fem un tip de veure les seves filigranes, li dono el sobrenom de “la Messi de l’Uni” … que bueno que viniste !!!

EUROCUP: Les Açores conquerides

L’Uni va guanyar ahir a l’União Sportiva a les Açores per 54 a 81. El partit de l’Uni no ens enganyem, no passarà a la història per ser un gran partit, però tampoc n’era l’objectiu. L’important era aconseguir la victòria i portar cap a casa els dos punts.

L’União com ja s’esperava l’equip tècnic gironí va jugar a un ritme molt lent, tampoc és podia permetre grans alegries amb una plantilla tan curta perquè haurien durat 10 minuts. Molt tancades a la seva zona quan els hi tocava defensar i jugant en zona eper tal de forçar el tir exterior de les catalanes. Si les gironines entraven sota cistella, les portugueses les voltaven de tal forma que sembla una melé de rugbi o un eixam d’abelles picant a algú. Per evitar aquest assetjament, les noies de l’Uni varen optar tirar pel dret i per voler anar ràpid, massa i tot, perquè això va provocar moltes pèrdues de pilota no forçades i tirs precipitats, però afortunadament l’União no era el Gernika o l’Avenida i no varen saber aprofitar-ho.

roso1Foto: Fiba.com

La segona part no va ser per tirat coets, però l’equip es va trobar més còmode i les portugueses amb una banqueta molt curta varen haver de baixar el ritme. El final del partit tal com havia estat l’inici podríem dir que va ser un “correcalles” per oblidar, però els deures ja s’havien fet i poc importava amb la diferencia que hi havia al marcador.

Toca treballar per saber reaccionar davant una possible zona de l’equip contrari per afrontar-la amb calma i tranquilitat. És evident que malgrat ja se l’esperaven perquè a partits anteriors les portugueses ja l’havien utilitzat, a les gironines se’ls hi va travessar i varen tirar per la via ràpida fent un mala selecció de tir i en ocasions perdent els papers, davant un equip amb entitat les hauríem passat magres, però vàrem poder recuperar el nord a temps.

El partit de tota manera va deixar algunes coses positives: un molt bon partit de la Rosó que va fer la seva màxima anotació des de que està a l’Uni amb 16 punts i jugant pràcticament tot el partit, l’Ainhoa que va disposar de minuts per desfogar-se dels darrers partits i va deixar mostres de la seva qualitat, la bona mà de la Jordana amb 4 triples, que les jugadores que portaven més minuts a les cames ahir varen jugar poc més de 20 minuts i el més important .. que l’equip dels somriures continua intacte i invicte.

ain1Foto: Ainhoa López

L’Eurocup s’atura fins l’1 de desembre, on l’Uni rebrà a Fontajau en el partit de tornada a les alemanyes del Keltern. El Keltern arrivarà sorprenentment com a segon de grup a l’haver guanyat ahir a les Castors a casa de les belgues per un ajustat 62 a 68. Si el dia de l’Uni, l’entrenador belga va marxar ben empipat donant un cop de puny a la taula, ahir no em vull imaginar com devia quedar-li la mà després que les alemanyes se li emportessin els dos punts davant de la seva afició.

Sense temps per descansar avui han arrivat de Portugal, demà a preparar el partit contra Campus Promete, dissabte carretera i manta cap a Logronyo i diumenge a donar-nos una altra alegria que aquesta costarà més que la d’ahir.

Kristina Alminaite, “l’Anxaneta”

La Kristina Alminaite va néixer a Kaunas (Lituania) fa 25 anys. Quan parlem de Kaunas instintivament ho associem a bàsquet, tant per l’equip del Zalgiris com perquè és el lloc on  varen néixer jugadors il.lustres com Sabonis, Chomicius, Marciulionis o Jasikevicius. Per tant, que l’Alminaite amb 205 centímetres acabés jugant a bàsquet estava gairebé cantat.

Foto: El punt avui

Amb només 18 anys va debutar a la lliga lituana on si va estar fins arrivar a l’Uni aquest estiu. Per tant l’equip gironí és la seva primera experiencia a l’estranger, però ja sabia on venia perquè la Vita Kuktiene li’n va fer cinc cèntims abans de signar. En els 7 anys jugant a Lituania, va passar per 6 equips diferents, guanyant quatre lligues i tres copes, que li varen permetre jugar l’Eurolliga i l’Eurocup. Per tant en aquest sentit, està acostumada al ritme de partits que tot just comencem a encetar i no li ha de venir de nou. És una habitual de la selecció de Lituaniai el títol més rellevant del seu palmarés és l’or de l’Europeu del 2008 aconseguit en la categoria U18.

Amb l’Uni aquest any està jugant una mitja de 16 minuts per partit, havent fet 42 punts, 43 rebots i 8 taps. La veritat és que no té mal percentatge de tir de dos, però el que és cert és que tira molt poc, però ho compensa assistencies à les companyes com les 7 que ha donat. Aquesta estadística de les assistencies sorprèn en una pívot i més sent la més alta amb diferencia, el que s’esperaria és que s’aprofités d’aquesta avantatge i pilota que rep pilota que tira, però opta per donar-li a la del costat perdent aquest avantatge.

Pel que fa al tema de les faltes personals, n’ha rebut tantes com n’ha fet, però en aquests darrers partits (Castors i Gernika) els àrbitres l’estan treient de polleguera. Li estan pitant qualsevol contacte o baixada ingenua de braços, mentre a ella li estant donant inclús al carnet d’dentitat i no piten res. Aquesta injusticia, a banda de fer emprenyar a Fontajau, té la seva part positiva i és que a l’Alminaite en aquests partits ens l’estant curtint i s’està adonant com les reparteixen per allà sota.

almi2Foto: Xavier Marquès

Així que malgrat aquesta cara bona persona que té, que no pot amb ella, la Kris té caracter i s’emprenya com tothom. En els partits anteriors, mai l’havia vista indignar-se, però en aquests partits l’he vist renegar i aquesta és l’actitud. Només li falta mala llet, agafar la pilota amb convicció i manar sota la cistella que 205 centímetres només els té ella, té les de guanyar, però només depèn d’ella … s’ho ha de creure. No pot ser que esperi a que la pilota li vingui, a d’anar a buscar-la i marcar el territori perquè per allà dalt no té competència.

Si puguessim fer un híbrid entre la “Gladiator” Silva i “l’Anxaneta Alminaite” ni l’Avenida tindria  pressupost per fitxar-la, però com que no és possible haurem de treballar en altres opcions més factibles com buscar-li les pesigolles perquè tregui el seu caracter i es faci la mestressa de la zona perquè veient-la ningú hauria de gosar entrar-hi.

La Kristina té marge de millora, però sóc optimista perquè crec que voluntat no li falta i si l’equip tècnic aconsegueix que surti mossegant i s’ho cregui, ens donarà moltes alegries.

almi3Foto: Xavier Marquès

Avui m’aprofito del sobrenom simpàtic que li varen posar les seves companyes d’equip quan varen fer el vídeo de suport pels Marrecs de Salt i la varen anomenar “l’Anxaneta”. Molt ben trobat perquè li escau perfectament per l’alçada i per la cara de bona nena que té, ara si en lloc de fer l’aleta palmeja sota cistella que no es preocupi que li perdonarem.

Sofia Silva, “Gladiator”

La Sofia Silva va néixer a Portugal fa 25 anys i medeix 1,90. Al seu país va jugar professionalment al Coimbra i a l’Alges Dafundo. Després va anar a jugar un any a la Universitat de Tallahassee per jugar la lliga universitaria americana (NCAA), per l’any següent fer les maletes i venir a jugar a la LF,  on aquest és el seu quart any. A la LF primer va jugar un any al Cadí la Seu i després dos al Zamarat (actual Quesos el Pastor). L’any passat es va lesionar al genoll jugant amb la seva selecció i no va poder jugar els darrers 7 partits de lliga, però després de l’estiu recuperada totalment va fitxar per l’Uni.

sofia-da-silvaFoto: CD Zamarat

No l’havia vist mai jugar fins aquest any, però malgrat no jugar massa, la Silva m’agrada. M’encanta l’energia i la convicció amb la que va al rebot, res de mitjes tintes, a per totes: apretant les dents i posant cara de pocs amics. Quan s’acaba la jugada, deixa la zona per encarar la pista contraria, fent un salt, posant els braços en tensió i apretant amb força els punys mentre va cridant … vaja semblant a la Gidden però amb estil propi.

Del Zamarat va arrivar amb una mitja de 12 punts, 8 rebots i 30 minuts de jugats per partit. Allà era una jugadora fonamental, però el seu rol a Girona ha canviat completament. A l’Uni la competencia és molt alta per tenir els mateixos minuts de joc que al Zamarat, però quan entra per substituir a la Kristina Alminaite o a alguna jugadora del trident és un bon comodí , si ve és cert que evidentment no té la seva capacitat anotadora, però lluita com la que més i no desentona per donar recanvi al PIS.sofia-silva

Foto: Diari de Zamora

Em va agradar especialment en els partits contra l’Araski i el Zamarat en el que va igualar les seves mitjanes de l’any passat. En el partit contra l’Araski li va tocar defensar precisament a la Gidden, aquell dia va ser com una lluita entre dos mihures, però la Silva va guanyar-li la partida clarament. En el partit contra el Zamarat, el seu ex-equip, també va fer un excel.lent partit, molt complert tant en atac com en defensa.

Foto: L’esportiu

Si ha estat capaç de fer grans actuacions és evident que potencial té, només falta que sigui regular i jugui així tots els partits. Això tot just acaba de començar, hi ha molts minuts per jugar i segur que anirà guanyant confiança i pes en l’equip.

Per la seva lluita constant sota la cistella, el seu crit de guerra i la cara de pocs amics que posa quan surt a la pista que sembla que vagi a la guerra li poso el sobrenom de “Gladiator”.

La otra liga de baloncesto